Casa - Notícies - Detalls

Cistanche: una planta paràsita miraculosa

Les plantes paràsites no contenen ni molt poca clorofil·la, no poden realitzar fotosíntesi per produir nutrients i només poden obtenir tots o la majoria dels nutrients i aigua que necessiten d’altres plantes verdes. Cishanche Deserticola és una planta paràsita típica. Al mateix temps, Cistanche Deserticola també és un material medicinal tònic xinès únic a la regió àrida del nord -oest del meu país, amb antecedents de milers d’anys d’ús medicinal. Aleshores, com va sobreviure Cistanche en el dur entorn del desert? Com es relacionen amb l'amfitrió? Quin és el seu mecanisme paràsit? A continuació, aprenem sobre ells un per un.


Cistanche és una planta herbàcia perenne pertanyent al gènere Cistanche, que inclou principalment Desert Cistanche i Tubeflower Cistanche. Cistanche és paràsit a les arrels de psammòfits com Haloxylon o Tamarix. Té la reputació del "ginseng del desert" i té un valor medicinal extremadament elevat. Ha estat un tresor en la història de les regions occidentals.

news-690-1038

 

 

Distribució geogràfica coincidint amb les plantes hostes
Cistanche es distribueix principalment en zones seques com els deserts càlids i els deserts de grava a l’hemisferi nord. No pot viure de manera independent i ha de connectar -se a les arrels de les plantes hostes per obtenir nutrients i aigua. Per tant, la distribució geogràfica de Cistanche Deserticola coincideix amb la de les plantes hostes. Cistanche Deserticola es parasititza a les arrels de Haloxylon Haloxylon i Haloxylon alba a Chenopodiaceae, i es distribueix principalment en Banner Left Alxa, Ejina Banner i Urad Back Back a Mongòlia Inter -Occidental, Zhangye i Wulei a Gansu i Northern Xinjiang a Xinjiang. I Qinghai i altres llocs. Entre ells, la qualitat dels materials medicinals produïts a Alashan, Mongòlia interior és particularment bona, i aquesta zona es coneix com la "ciutat natal de Cistanche". Cistanche Tubulosa parasititza les arrels del gènere Tamarix Tamarix i es distribueix àmpliament al nord d’Àfrica, la península àrab, l’Àsia central i l’Àsia del Sud. A la Xina, es distribueix principalment a la zona del sud de Xinjiang al voltant del desert de Taklamakan com Hottan i Bazhou a Xinjiang. La sortida de Cistanche Tubulosa a la zona de Hotan és la més gran i la qualitat és la millor. Els experiments d’introducció dels darrers anys han demostrat que Cistanche Tubulosa també es pot plantar al nord de Hebei i al Delta del riu Yellow a Shandong. A causa de l’elevat valor de Cistanche, el fenomen de l’excavació salvatge és molt greu, donant lloc a una forta disminució del nombre de cistanche salvatge i l’àrea de distribució s’està reduint gradualment.

 

Hàbits de viure al desert

El desert Cistanche té hàbits de vida peculiars, que creixen principalment en zones del desert on es distribueixen haloxiló haloxiló i haloxiló blanc. Wild Cishanche li agrada créixer en terrenys de sorra tova amb una salinització lleu, i sovint es distribueix en terres baixes com ara dunes de sorra semi-fixes, llits de riu secs i conques del llac. L’àrea de distribució de la cistanche del desert es caracteritza generalment per un clima àrid, una baixa pluja (menys o igual a 250 mm), una gran evaporació, un llarg temps de sol i una gran diferència de temperatura entre el dia i la nit, i el sòl és principalment sòls desèrtics de color gris i terra marró. La cistanche desenterrada té tiges carnoses gruixudes i fulles de color groc o de color groc pàl·lid o de color carn. Abril a maig és la temporada descoberta de Cishanche Deserticola. Després de ser descobert, Cishanche Deserticola completarà la floració i la fructificació en un mes més o menys. Tot i que surti del sòl, pot confiar en la seva alimentació per florir i donar fruits. A causa del dur entorn del desert, per augmentar la taxa parasitària, una cistanche pot produir desenes de milers a centenars de milers de petites llavors. Els hàbits vius de cistanche tubulosum són similars als de l'amfitrió Tamarix, i solen créixer al desert de Gobi, a la vora de les dunes de sorra i a les zones de desert baixes amb un contingut d'aigua suficient a una altitud de més de {{14} metres. Cistanche Tubulosa és adequat per al cultiu en terra sorrenca amb una bona permeabilitat i permeabilitat a l'aigua i no requereix un alt contingut en matèria orgànica del sòl; Li agrada la llum suficient, però té requisits estrictes a la temperatura i el seu creixement s’inhibirà si la temperatura és massa alta o massa baixa. Cistanche Tubulosa no és resistent al fred greu, la temperatura de creixement adequada és de 5-28 graus i la millor temperatura per a la floració i la fructificació desenterrada és de 15 a 25 graus. El contingut d’humitat del sòl on creix a l’hivern s’ha de mantenir per sota del 10% per evitar les gelades i la mort de cistanche tubulosa a causa de la baixa temperatura d’hivern a la zona introduïda.

news-750-750

 

 

Procés paràsit difícil i lent
Cishanche Deserticola és una planta paràsita típica i els nutrients necessaris per al seu creixement es treuen del cos hoste. La taxa paràsita de la cistanche deserta de la natura és baixa. Per tal de millorar la probabilitat de supervivència, Cistanche Deserticola sol produir un gran nombre de llavors, que es propaguen per forces externes com el vent i l’aigua. Aquestes llavors madures que cauen a la sorra es mantenen latents (fins a 10 anys) fins que rebin senyals químics de la planta hoste. Tan aviat com aquestes llavors sentin els senyals químics alliberats per la planta hoste i l’entorn de creixement adequat, inicien immediatament el procés de germinació. Normalment, sota l’acció de l’estimulant segregat pel sistema arrel de la planta hoste, les llavors de cistanche deserticola germinen i formen cossos semblants a la radícula, que produeixen haustòria al final del cos de l’arrel, i la Hausòria contacta amb l’arrel hoste penetra a l’epidermis i al còrtex de l’arrel host per arribar al paquet vascular Per formar un "pont fisiològic" per transportar nutrients. Des d’aleshores, Cistanche ha obtingut contínuament nutrients de l’amfitrió per completar el procés de parasitisme i creixement.


Substàncies clau que afecten el parasitisme
Les substàncies estimulants de la germinació de les llavors són un dels factors clau per a les plantes paràsites per completar el procés paràsit. Els estudis han demostrat que les llavors de plantes paràsites madures no germinen, fins i tot si les condicions ambientals externes són adequades sense l’acció de substàncies estimulants de la germinació. En els darrers anys, amb l’aprofundiment de la investigació, s’han entès gradualment algunes substàncies que poden estimular la germinació de les plantes parasitàries. Per exemple, les hormones d’estrigolactona són les substàncies clau per estimular la germinació de les llavors d’estriga. Tanmateix, les substàncies clau que estimulen la germinació de les llavors de cistanche no s’han aïllat fins ara.

Enviar la consulta

Potser també t'agrada